Falset Esportiu

Som un Club Esportiu fundat el 25 de novembre de 1923, més de 90 anys.
El futbol mereix una enorme atenció per part de la nostra societat.
Les televisions ens envaeixen de futbol, els més petits de les cases s’emmirallen en aquest esport i en allò que representen els futbolistes. Tots parlem de futbol a totes hores i el futbol s’acaba associant, sovint, a valors com l’èxit per l’èxit, el triomf al preu que sigui i la pressa i la urgència per guanyar de totes totes i obtenir l’aplaudiment i el reconeixement social.
Passa que, moltes vegades, aquest mirall que es el futbol professional també acaba contaminant la pràctica del futbol en la base. Es bàsic per a nosaltres que en aquesta etapa les prioritats siguin la formació i els valors dels nostres joves jugadors.
Els entrenadors, els jugadors i els dirigents esportius hem emmalaltit d’impaciència i, sovint, la nostra manera d’ensenyar el futbol és la veritable causa de fracassos esportius i, fins i tot, personals. Són aquestes actituds conscients o inconscients les que, de vegades, ens poden ajudar a explicarnos pobres actuacions de jugadors adults que, de jovenets, ens semblaven promeses que s’havien de menjar el món.
En el nostre ordre de prioritats, primer hi ha les persones que hi ha darrera de tot futbolista. L’entrenament dels joves jugadors i la programació de la seva formació no respecta, molt sovint, l’ordre natural del creixement. Un dels nostres objectius es canviar aquesta dinàmica anti-natural i destructora, treballarem per que els nostres joves jugadors creixin i es desenvolupin d’una manera natural, ordenada i progressiva com a esportistes i com a persones, per acabar recollint els fruits que entre tots haguem sembrat. Volem ser un complement al desenvolupament dels nens. Al marge de bons preparadors esportius i futbolístics, hem d’actuar com a formadors educadors. L’aprenentatge de valors i la pràctica del futbol han d’estar en igualtat de condicions.

"L'Activitat Física i l'Esport, per si mateixos, no són generadors de valors socials i personals; si són excel∙lents terrenys de promoció i desenvolupament de tals valors.
Depenent sempre de l'ús encertat o no, que de l'Activitat Física es faci, es promocionaran valors lloables per a la persona i la seva col∙lectivitat o per contra detestables per a si mateixa i el seu context socials necessari llavors, comprometre's, obstinar-se en el fet d'educar i promocionar els valors socials i personals quan es practiquen Activitats Físiques i Esportives".

“MODEL EDUCATIU”
Tindre com a prioritat u objectiu el desenvolupament dels nostres jugadors i la victòria en segon lloc no vol dir que guanyar acreixi d’importància. L’objectiu immediat a curt plaç de qualsevol enfrontament és guanyar. Esforçar-nos per guanyar atenen-nos a les regles de joc hauria de ser la meta de tot jugador i entrenador. Practicar esport sense esforçar-se per guanyar equival a ser un “competidor deshonest”, es essencial en l’esport la exigència de l’esforç en busca del triomf.
“Guanyar no ho és tot, és l’únic i el més important!!!” exclamen molts entrenadors, pares i directius, nosaltres aquest concepte l’entenem d’una altra manera “Guanyar no o és tot, però si, esforçar-se per guanyar”.
Guanyadors ho som tots, tots sortim i volem guanyar. Per nosaltres, el que diferencia un guanyador d’un perdedor, és que un jugador guanyador “és aquell que entrega els seus cinc sentits per guanyar un partit” encara que el perdi.
Aquesta entrega és la que buscarem nosaltres dels nostres jugadors, serà una de les prioritats de la nostra escola, tindre guanyadors amb la base d’aquest concepte. Aquest model, entre d’altres coses, ens permetrà un gest molt important; poder mirar amb la cara ben alta, a companys, entrenadors, directius i pares, quan ja s’hagi acabat un partit, per que la seva entrega, el seu esforç, haurà sigut el màxim, encara que hagin sofert una derrota.
Aquesta teoria si reflexa amb major exactitud el que nosaltres pretenem aconseguir, té sentit a cas que el nostre afany en la victorià no sigui en el mateix fet de guanyar, sinó en l’esforç en la lluita per guanyar???. Es tracta de la busqueda de la victòria, el somni d’aconseguir la meta, mes que la meta en si, el que ens porta l’autèntic plaer de l’esport.
Molts futbolistes ens diuen amb la boca ven plena que els seus millors records esportius no son solament les victòries, sinó els mesos de preparació, d’esforç, de coneixement, de relacions amb altres companys, el que realment els a omplert i els a fet tirar endavant.
Aquest procés pot extreure el millor dels nostres jugadors, en el seu rendiment, compromís i desenvolupament moral. Per que aquest esport ens reporti aquests beneficis, tenim que entre tots procurar mantindre la victòria dins la perspectiva adequada: els jugadors primers, el triomf en segon lloc.